Tocant els webs de la comunicació 2.0


Comunicació 2.0
El gran aparador comercial 2.0


Aquí us deixo el fragment del nou espai "Tocant els Webs" a Radio Castellar 90.1. Cada dimarts a les 12:45 :) espai on es parla de tot i més, del món de la tecnologia... i de pas... toquem els "Webs". 

Internet ha modificat en només uns anys el panorama publicitari, passant a ser un espai essencial per la reputació empresarial: “En aquest nou món digital, les notícies tant bones com dolentes es comparteixen i es multipliquen a velocitat “d’aquí i ara” [...] una notícia negativa o infundada que no es corregeixi a temps, es pot multiplicar ràpidament fins convertir-se en la versió acceptada per la majoria, creant una autèntica crisi d’empresa”. De forma més pragmàtica respon un directiu de l’agència Zenith Media: “encara hi ha molts que temen que els critiquin. A aquests els insistim en que si fan o diuen quelcom que no agrada, vulguin o no, es parlarà de les seves marques igualment. És millor capitanejar la conversa per poder donar resposta a qualsevol dubte o crítica dels potencials clients” .
Aquesta característica multidialogant de la xarxa de xarxes és el que l’escriptor i empresari Tim O’Reilly venia a anomenar fa sis anys Web 2.0: La interactivitat assossegada dels fòrums web o de les interaccions de la comunitat Geocities s’ha fet massiva i immediata amb Messenger, Skype, Gmail i, definitivament, les xarxes socials. El resultat és una cultura d’ús que impregna a totes les activitats virtuals. Els blocs, aquells llocs web que recullen les aportacions personals del navegant, com una bitàcola quotidiana de l’experiència de l’internauta, doten d’espai informatiu a una bona part de la població cibernètica. De navegant a propietari de la illa. De receptor a emissor. El navegant 2.0 intervé als llocs per on passa, aportant, ordenant i valorant els continguts. I la Wiki, aquella aplicació web on els visitants operen sobre documents col·lectius, sota criteris definits i processos consensuats, és la seva expressió més clara.
Però els clients també utilitzen Internet per comunicar-se, així que els propis directius publicitaris, en alerta davant aquest nou escenari, reflexionen sobre els reptes que se’ls acosten: “Ja no només ens dirigim als periodistes com a amplificadors de notícies o informacions provinents de les nostres empreses o clients, sinó que hem d’arribar a un altre grup d’influenciadors ben diferent i segmentat (bloggers, usuaris actius, etc). Això ens obliga a conèixer perfectament la Xarxa, quins són els actors principals, què els interessa i de quina manera volen rebre la nostra informació”.
Llocs web, jocs en línea, aplicacions xat, plataformes de vídeo i, per descomptat, xarxes socials. Aquestes últimes són l’espai més nou, que ara atreu campanyes publicitàries experimentals i desplega tot el potencial econòmic del paradigma 2.0. Ho resumia la Directora Comercial de Facebook a Espanya, Irene Cano, al parlar de “l’era de la compra social”: mitjançant la seva empresa “la gent recorre als seus amics per demanar consell abans de comprar quelcom. Entre ells existeix un efecte viral amb el que abans una empresa no podia més que somniar” [8]. Com tot paradigma, la publicitat 2.0 desencadena una nova cultura comunicativa: “Les marques estan acostumades a parlar cridant”, diu un publicista especialitzat en Internet. “Han après a parlar d’aquesta forma, i no saben fer-ho d’una altra manera, així que quan arriben a Internet compren un banner i criden en ell. Però en els nous entorns de comunicació publicitària s’ha de plantejar un nou tipus de comunicació, basada en l’intercanvi, en el diàleg, en la intimitat, en la relació a llarg termini. A ningú li agrada que li cridin en una conversa íntima”.
Les xarxes socials, nou referent en la creació de relacions digitals “íntimes”, s’han convertit justament en l’eina més avançada de segmentació i fidelització del client, desplaçant l’activitat clàssica d’Internet (la navegació entre llocs web) a aquests nous espais de rendibilitat publicitària. Facebook, Tuenti, Linkedin o Twitter només són rentables en la mesura en que poden obtenir informació dels visitants que sigui útil per als anunciants.
El somni de la publicitat acceptada i compartida segons el paradigma 2.0 sembla més proper que mai: “La publicitat ha deixat de ser intrusiva complint amb la necessitat de ser interactiva amb l’usuari, els quals són molt més amos del seu temps i del que, en definitiva, volen rebre”, deia la Directora comercial de Microsoft advertising . Com succeí amb l’arribada dels grans hipermercats o amb la globalització dels mercats, torna el mite de la llibertat comercial. Ara, a cop de ratolí.
Més links de la secció: 

Comentarios

Entradas populares de este blog

El Catálogo KickStart

Mcdonald's: Una Publicidad Subliminal

Anuncio de #GiorgioArmani, Si