La veu de Castellar és Amanda Jiménez
 |
| Amanda Jiménez: “La gent no sap que sóc la veu de Ràdio Castellar” |
La jove Amanda Jiménez visita el magazín Dotze per recordar el dia que va enregistrar els jingles de la ràdio: “Els professors em van portar a l’estudi de gravació, vaig escoltar la música i em van preguntar a veure com ho faria... Al cap d’una hora ja havíem acabat”.
Avui, aquesta castellarenca amant de la música confessa que el seu estil preferit és el jazz i ens regala una de les seves cançons preferides “At last”. Escolteu-la perquè és...im-pressionant!
Aqui va l'entrevista:
Com vas arribar a gravar els indicatius de Ràdio Castellar?
Tenia bona relació amb l’escola de música Torre Balada, perquè n’era estudiant, i em van proposar fer una prova i enregistrar les veus. No sabia quina base tindria, ni m’ho vaig preparar, va sortir tot sol, fruit de la improvisació. Vam gravar-ho en una hora!
· Per què creus que van triar la teva veu?
Havia col·laborat més d’una vegada en projectes dels professors de l’escola Torre Balada i a les audicions. Suposo que em coneixien i els agradava la meva veu! Fa prop de tres anys que vaig gravar els indicatius i va ser una experiència molt interessant. M’agradaria tornar-ho a fer per a altres ràdios, o bé en anuncis publicitaris.
· Quina sensació tens quan et sents als indicatius l’emissora?
Encara se’m fa estrany i pesat sentir-me perquè sé que sóc jo la que canta! Abans de gravar-ho no coneixia Ràdio Castellar, però ara sí que l’escoltem a casa.
· Els castellarencs i castellarenques et reconeixen la veu?
Mai m’han reconegut ni m’han dit que sóc la cantant dels indicatius de la ràdio! Quan ho explico, sí que la gent reacciona, i em pregunta si només sóc jo la que canta, perquè a la ràdio se sent més d’una veu. Llavors els explico que les tres veus que s’hi senten sóc jo cantant en diferents tonalitats.
· Les teves companyes d’atletisme van descobrir el teu talent musical, oi?
Les dutxes d’atletisme eren comunitàries. Després dels entrenaments marxàvem totes a dutxar-nos i cantàvem cançons de l’Oreja de Van Gogh. Una de les atletes em va dir que la meva veu era molt bonica, que cantava molt bé, i que una amiga seva tenia un grup de música a Sant Llorenç... I així va començar tot!
· Això va ser abans de començar les classes a Torre Balada?
Sí! Després de dos anys de cantar al grup, vaig decidir començar a estudiar música a l’escola. No feia solfeig, tan sols feia cant. T’ensenyen molt i et perfeccionen la veu. Val la pena estudiar! La meva professora em deia que sóc mezzosoprano, però finalment els estudis musicals els vaig deixar de banda i els he trobat a faltar de vegades per llegir partitures.
· Encara cantes a la dutxa?
Sí! A tot arreu! Sempre he cantat però no em vaig adonar que tenia possibilitats fins que els meus amics no em van suggerir que provés sort. Recordo que fa uns anys, fins i tot amb un company de l’institut, cantava i tocava el piano d’oïda. Les gravacions de les sessions deuen de ser un desastre!
· No t’has plantejat mai participar a un programa com ‘Operación Triunfo’ o ‘La voz’?
Sempre m’ho diuen però no en faig cas! La veritat és que el format de ‘La voz’ m’agrada molt perquè no et jutgen pel físic sinó per la teva veu. Potser sí que hauria d’haver-m’hi presentat!
· Has fet més treballs com a cantant ?
Vaig participar a una òpera juvenil que es va fer al TNC durant dues setmanes. Vam omplir totes les sessions, que es van programar a la sala gran del teatre. Vaig fer el càsting amb altres alumnes de l’escola Torre Balada i em van seleccionar perquè la meva veu era fosca i contrastava amb la veus més fines de l’espectacle. Va ser una bona experiència, molt professional, amb maquillatge i vestuari de qualitat, i coreografies. Tenia 16 anys i ara, amb 22, ho recordo com uns dies molt especials.
· Què vol dir tenir una veu fosca?
Què és una veu soul, més negra i profunda, cantant des de la panxa. Una veu fosca s’allunya d’una veu fina com la de l’Oreja de Van Gogh.
· Forma part d’algun grup?
Fins fa un any estava en un grup que feia rock i aquest no és el meu estil. Encaixo més amb el jazz i és el que busco. M’agraden les balades, les cançons lentes i cantar en anglès.
Tenia bona relació amb l’escola de música Torre Balada, perquè n’era estudiant, i em van proposar fer una prova i enregistrar les veus. No sabia quina base tindria, ni m’ho vaig preparar, va sortir tot sol, fruit de la improvisació. Vam gravar-ho en una hora!
· Per què creus que van triar la teva veu?
Havia col·laborat més d’una vegada en projectes dels professors de l’escola Torre Balada i a les audicions. Suposo que em coneixien i els agradava la meva veu! Fa prop de tres anys que vaig gravar els indicatius i va ser una experiència molt interessant. M’agradaria tornar-ho a fer per a altres ràdios, o bé en anuncis publicitaris.
· Quina sensació tens quan et sents als indicatius l’emissora?
Encara se’m fa estrany i pesat sentir-me perquè sé que sóc jo la que canta! Abans de gravar-ho no coneixia Ràdio Castellar, però ara sí que l’escoltem a casa.
· Els castellarencs i castellarenques et reconeixen la veu?
Mai m’han reconegut ni m’han dit que sóc la cantant dels indicatius de la ràdio! Quan ho explico, sí que la gent reacciona, i em pregunta si només sóc jo la que canta, perquè a la ràdio se sent més d’una veu. Llavors els explico que les tres veus que s’hi senten sóc jo cantant en diferents tonalitats.
· Les teves companyes d’atletisme van descobrir el teu talent musical, oi?
Les dutxes d’atletisme eren comunitàries. Després dels entrenaments marxàvem totes a dutxar-nos i cantàvem cançons de l’Oreja de Van Gogh. Una de les atletes em va dir que la meva veu era molt bonica, que cantava molt bé, i que una amiga seva tenia un grup de música a Sant Llorenç... I així va començar tot!
· Això va ser abans de començar les classes a Torre Balada?
Sí! Després de dos anys de cantar al grup, vaig decidir començar a estudiar música a l’escola. No feia solfeig, tan sols feia cant. T’ensenyen molt i et perfeccionen la veu. Val la pena estudiar! La meva professora em deia que sóc mezzosoprano, però finalment els estudis musicals els vaig deixar de banda i els he trobat a faltar de vegades per llegir partitures.
· Encara cantes a la dutxa?
Sí! A tot arreu! Sempre he cantat però no em vaig adonar que tenia possibilitats fins que els meus amics no em van suggerir que provés sort. Recordo que fa uns anys, fins i tot amb un company de l’institut, cantava i tocava el piano d’oïda. Les gravacions de les sessions deuen de ser un desastre!
· No t’has plantejat mai participar a un programa com ‘Operación Triunfo’ o ‘La voz’?
Sempre m’ho diuen però no en faig cas! La veritat és que el format de ‘La voz’ m’agrada molt perquè no et jutgen pel físic sinó per la teva veu. Potser sí que hauria d’haver-m’hi presentat!
· Has fet més treballs com a cantant ?
Vaig participar a una òpera juvenil que es va fer al TNC durant dues setmanes. Vam omplir totes les sessions, que es van programar a la sala gran del teatre. Vaig fer el càsting amb altres alumnes de l’escola Torre Balada i em van seleccionar perquè la meva veu era fosca i contrastava amb la veus més fines de l’espectacle. Va ser una bona experiència, molt professional, amb maquillatge i vestuari de qualitat, i coreografies. Tenia 16 anys i ara, amb 22, ho recordo com uns dies molt especials.
· Què vol dir tenir una veu fosca?
Què és una veu soul, més negra i profunda, cantant des de la panxa. Una veu fosca s’allunya d’una veu fina com la de l’Oreja de Van Gogh.
· Forma part d’algun grup?
Fins fa un any estava en un grup que feia rock i aquest no és el meu estil. Encaixo més amb el jazz i és el que busco. M’agraden les balades, les cançons lentes i cantar en anglès.
Comentarios
Publicar un comentario